CINEMA MUT MUSICAT EN DIRECTE A LA CASA ELIZALDE

27 DE MAIG A LES 20,00. CASA ELIZALDE (C/Valencia 302)


PATRIMONI CINEMATOGRÀFIC CATALÀ Ficció muda MUSICAT EN DIRECTE AL PIANO PER MARC TORRES
Presentació a càrrec de Joan Minguet, Professor d'Història de l'Art a la UAB

MARC TORRES SANZ, piano.

Nascut a Riudoms (Baix Camp), comença a estudiar a l’Escola de Música local, traslladant-se després al Conservatori de Vila-seca on rep classes de M.Buxó, A.Cabrera i C.Tieles i obté el Títol Profesional de piano. Títol Superior de Piano i Solfeig al Conservatori del Liceu de Barcelona. Ha rebut clases de transport i correpetició d’A.Branch, i de música de cambra d’E.Tieles i A.Soler, entre altres. És acompanyant habitual de solistes instrumentals i vocals, cors i orquestres clàssics. Forma part també de diferents bandes de música popular, centrant-se sobretot en el ragtime, dixie i swing. És profesor d’Acompanyament al Conservatori de Música de Vila-seca.


Patrimoni: Segons el diccionari, el patrimoni és tot allò que es traspassa en herència.
Els primers films es traspassen a la Filmoteca de Catalunya en qualitat de dipòsit: 127 títols de films espanyols i 345 títols estrangers, així com 66 títols de la productora “IFI”, comprats per Filmoteca Española i també dipositats (BOE 11 i 12 d’octubre, núm. 243 i 244).
Immediatament s’hi incorporen diferents fonts, entre què cal destacar especialment el traspàs de l’Institut del Teatre l’any 1984, amb més de 900 títols, el de CO.CI.CA: (Col·lecció Cinematogràfica Catalana) el 1985 i el de la col·lecció personal de Miquel Porter i Moix, ell mateix relacionat estretament amb l’arribada dels altres dos.
El creixement de la col·lecció va evidenciar la necessitat de dotar-se de noves instal·lacions pensades especialment pensades especialment per a la conservació de films. L’any 1991 s’inaugura un nou arxiu als baixos de l’edifici “La Campana”, a la Gran Via de les Corts Catalanes, amb neveres de conservació amb control de temperatura i humitat, i sistemes de renovació d’aire controlat. Amb el pas dels anys els nous suports han facilitat un accés més fàcil als films tot garantint-ne la conservació. Des del 538 títols inicials traspassats l’any 1983, actualment el fons de l’arxiu consta de més de 20.000 titols, que corresponen a prop de 35.000 documents.
Les prioritats de la recuperació van adreçades en primer lloc a l’apartat del cinema català en els seus vessants més representatius de ficció comercial, documental i amateur. Paral·lelament s’ha creat una col·lecció que supera el nostre àmbit purament territorial: es tracta de la col·lecció de cinema primitiu, amb un fons de 1.395 documents i on es disposa de còpies originals datades entre el 1896 i mitjan anys 10, i es repassa el naixement del nou art: Pathé, Star Film, Gaumont, Urban, Lumière... Sense allunyar-nos dels inicis del cinema, el projecte amb més rellevància és la recuperació de l’obra del tècnic i cineasta Segundo de Chomón. El patrimoni es percep com a missatger de la cultura, i és per això que des de la Filmoteca de Catalunya hi ha una línia de recuperació, preservació i restauració, per tal de fer que aquest patrimoni sigui el més semblant possible a com era originàriament. La projecció en una sala de cinema és el veritable objectiu d’aquest art. Però, simultàniament, avui dia l’explosió de l’audiovisual i les indústries anomenades culturals requereix cada vegada més imatges, que, per tant, han de ser emmagatzemades i indexades per respondre a les exigències d’aquest mercat. Podria ser que el cinema fos engolit o diluït per l’huracà audiovisual que hi ha en el nostre món actual. Una vegada acceptat aquest risc, és important mantenir una exigència: s’ha de pensar què és pròpiament el fet cinematogràfic i transmetre aquesta “experiència” a les generacions següents, i això té una doble vessant: arxivar per a la salvaguarda i comprendre per explicar millor aquest món i nosaltres mateixos. És en aquest complex joc entre l’obra com a totalitat simbòlica i el conjunt dels seus components arxivables, que pren sentit aquest singular treball patrimonial que els arxius fílmics reclamen.


ES PROJECTARAN AQUESTS TÍTOLS:

AMOR QUE MATA

Direcció de fotografia i direcció: Fructuós Gelabert
Argument: Josep Vives
Direcció artística: Josep Maria Codina
Producció: Films Barcelona
Any de producció: 1909
Versió: Versió muda amb rètols en català
Durada: 12 minuts

Sinopsi:

Un jove humil, fill d’uns masovers, s’enamora de la filla dels senyors de la casa, amb qui compartia jocs quan era petit. Passat el temps, la noia arriba a la casa amb el seu promès. En adonar-se que el seu amor és impossible, el jove emmalalteix i finalment mort d’amor.

L’HEREU DE CAN PRUNA

Un jove i ric hereu convoca a totes les fadrines del poble per trobar esposa.

Còpia procedent del treball de preservació de l’any 2002 a partir d’una còpia original en 35mm de la col·lecció del Museu del Cinema de Girona, Col·lecció Tomàs Mallol.


EL POLLO TEJADA

Adaptació de la sarsuela dels mestres Valverde i Serrano, basada en l’obra de teatre d’Arniches i García Álvarez. Narra les inversemblants aventures d’un galant passat de moda que, fugint d’un marit gelós aterra a l’harem d’un sultà i es fa passar per una de les seves esclaves.

Còpia procedent del treball de restauració de l’any 2002 a partir d’una còpia original en 35mm de la col·lecció del Museu del Cinema de Girona, Col·lecció Tomàs Mallol.










Aquesta sessió forma part del projecte "Sessions de Filmoteca". Més informació a www.federaciocatalanacineclubs.net

Amb la col·laboració de: